La recepta d’un kebab

January 5, 2018 3:33 pm Published by Leave your thoughts

El debat de la cooficialitat neix enverinat per la confusió entre què és una llengua i quin ús en
fan els ciutadans que la parlen, atiada per aquest afany integrador de l’independentisme, que,
tot i que lloable, alguna vegada gira perillosament cap a una inclinació maníaca al tot s’hi val
per engruixir les files, i ja em perdonareu l’atreviment.

En essència, del que es discuteix en la qüestió de l’oficialitat és en quina llengua les
administracions de l’Estat es dirigeixen als seus ciutadans. En temps del Google Translate pot
semblar una concepció antiquada, però, i amb el risc de caure en la grandiloqüència, en el
nostre context –vast i complex- la llengua té una importància cabdal, puix que conforma la
nostra identitat, es troba en els fonaments de la voluntat de ser com a poble i, per tant, de la
construcció d’un Estat.

Per fortuna, aquesta identitat i aquesta voluntat són integradores, però això no significa que,
posem per cas, calgui protegir legalment la recepta d’un kebab. El català ha de ser l’única
llengua oficial no només pel que significa, sinó també –i sobretot- perquè, com a llengua, com
a tresor humà, li cal la protecció d’un Estat lleial en una situació que s’acosta a la diglòssia.
Aquesta protecció, al castellà (tresor com el català), no li fa falta, perquè just al costat del
nostre ja tindrà un altre Estat que estarà assumint aquesta funció.

En canvi, sí que caldrà protegir els drets dels catalans castellanoparlants. En aquest sentit,
l’oficialitat única del català no hauria d’estar renyida amb la concessió d’un estatus diferenciat
per al castellà que obligués l’Estat a utilitzar aquesta llengua quan els ciutadans l’empressin
per dirigir-se a les seves administracions. Hi haurà el murri que pregunti per què només el
castellà i no també el rus i aquí la resposta és fàcil: no has pertangut pas a Rússia, taral·lirot,
sinó a Espanya.

En definitiva, si el que es vol és fundar un Estat la mar d’integrador s’hauran de trobar altres
fórmules per jugar: que Felip sigui rei, per exemple. Oi que no fa gràcia? Doncs amb la llengua
encara menys.

Josep Ruana és tuitaire.

Categorised in:

This post was written by Josep Ruana

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *