Llengua nacional

November 7, 2017 6:12 pm Published by Leave your thoughts

Si una cosa han demostrat aquests quaranta anys de presumpte bilingüisme simètric o en igualtat de condicions legals és que el peix més gros es menja el petit. I, a mesura que el món es globalitza, encara més. A pesar del que pregona el bonisme de la correcció política i la propaganda institucional, les situacions de contacte de llengües no són estables sinó que generen canvis. En el nostre cas, un canvi fenomenal: la deglució de la llengua dominada per part de la dominant, que es manifesta en una contaminació creixent, primer del vocabulari i, en una segona fase (la que som ara), de les estructures sintàctiques, fonètiques i morfològiques. Perquè m’entengueu: transformant el català en un dialecte del castellà.

El funcionament del món actual fa que les legislacions nacionals amb prou feines puguin contenir la força del mercat. Per què el castellà arracona el català (i el francès i el portuguès) a Andorra? Perquè el mercat empeny. Per tant, qualsevol facilitat legislativa que li donem en la futura Constitució no farà sinó accentuar aquesta força fagocitadora. L’element més vistós per entendre aquesta dinàmica és el de la llengua franca. En les relacions internacionals, aquesta funció la fa l’anglès. A casa nostra, quina és la llengua franca entre les comunitats immigrants? El castellà, és clar. Per poc que la legislació permeti continuar vivint a Catalunya amb un coneixement passiu de la llengua pròpia, aquesta dinàmica no canviarà. I per tant l’absorció de la llengua catalana per part de la castellana no s’aturarà.

Perquè un codi lingüístic pugui exercir la seva funció ha de ser necessari. Si no, no s’aprèn, tal com demostren el noranta per cent dels arribats els últims vint anys, que només han après castellà (i aclareixo una de les ambigüitats tradicionals del discurs públic al respecte: aprendre un idioma vol dir saber-lo parlar, que és una habilitat activa, no solament entendre’l). Per tant, qualsevol possibilitat de viure monolingüement en castellà al futur Estat serà una escletxa per on s’esquitllarà la força del mercat i així es perpetuarà aquest procés de deglució que, malauradament, és més ràpid del que ens pensem.

Categorised in:

This post was written by Pau Vidal

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *